Jugar amb les paraules és divertit. Als tallers d’escriptura, s’utilitzen «consignes» per espavilar la imaginació. Amb una d’elles, el lipograma (Definició: Text on no s’empren, deliberadament, aquelles veus que contenen una lletra o grup de lletres; en aquest cas, era la lletra «i»), vaig fer aquest text. Una pista per entendre el petit misteri que hi ha dins aquest escrit: una de les nostres alcaldesses, tenia com a cognom «de Madre», i un dels nostres alcaldes, era capellà… Ja no calen més explicacions. A llegir!:
El vent bufava agosarat; sense saber el com o el perquè, va emportar-se de les meves mans un notable paper. Estava anotada una clau: “Sé que vols saber la fòrmula que obre totes les portes per controlar l’art de fer un bon text. T’espero a…”. No me’n recordava de més. L’hora, les set de la tarda, però el lloc…
Era a un poble dels voltants de Barcelona. El poble que no serà orfe, perquè quan no té una “madre” retroba un “padre”. Però no recordava el seu nom. No quedava res a fer. Ja no aprendré el secret d’ajuntar bé la ploma amb el paper.